Ja hi som!

Doncs sí amics i amigues, ja hi som! Ja arriben aquelles d'ates on es barregen totes les emocions positives, amb les que potser no ho són tant. Aquells dies que hi ha moments que et posen la pell de gallina, i d'altres que et posaries a plorar com una nena a la que la seva mare no li vol comprar el tanga perquè encara és massa petita. Aquelles d'ates on tothom és amic, on la gent que durant 363 no et diu ni ase ni bestia ni aquí et moris, però aquells dies et donen una abraçada, i en alguns casos un peto, que sempre agraeixes que la seva procedència no sigui del teu mateix sexe. No us feu els bojos que a mi no és a l'únic que li han donat petonets masculins furtius per Festa Major! Són aquells dies on la gent et pregunta que té que fer per sortir amb el teu ball l'any següent, i on el més agosarat, ja et demana sortir per Santa Tecla! Dies de dinars de colles, de dinars (altrament dit siestes) familiars a casa la mama o la sogra, i festes per tots els locals del poble. Si companys, aquests dies ja són a la volta de la cantonada! Ja es comença o ensumar l'oloreta a pólvora, a cervesa, a suor de cap de la vila i a crema solar de guiri desubicat.

Però aquest any, a mi personalment, la gent ja fa molt de temps que em paren per preguntar-me coses del Drac. No em mal interpreteu, trobo totalment lògic i normal que en les dates que estem la gent pregunti i comenci a estar neguitosa, però el problema és que a mi, ja fa mesos que em pregunten coses. Coses que a vagades no vull, i d'altres no els hi puc contestar. Entenc que la gent es preocupa perquè senten que el Drac és seu, se l'estimen com un més de la família i això, a tota la colla i a mi com a cap de colla, M'ENCANTA! Recordo el que em va dir el restaurador de la fera al poc d'haver iniciat la feina: "A mi, al poble em recordaran més per haver restaurat el Drac, que no un quadre del greco, o una pesa d'en Russinyol". I això es absolutament cert! A molta gent, per no dir a la gran majoria de vilatans, els hi interessa més la restauració del Drac, que no pas la magnifica feina que va fer restaurant el retaule de l'hospital, per nomenar-ne una. I repeteixo, a mi personalment, això m'encanta i a l'hora fa que augmenti el sentiment de responsabilitat i que senti que tots els portadors som uns privilegiats.

Però la veritat és que últimament em sento, salvant totes les distancies, com la pantoja. A mi, que sóc un personatge bastant "normalet" i que no destaco més que per la meva accidentada vida, que em truquin els mitjans de comunicació per demanar-me entrevistes, em posa molt nerviós. Primer perquè evidentment el món del periodisme és tot un incògnita per mi, ja us dic que mai abans avia fet una entrevista, i segon perquè els periodistes volen saber coses que no els hi puc dir, i això fa que jo estigui tota l'entrevista pensant: "no la caguis... no parlis d'això.... si em pregunta això li diré això altre......

En definitiva tot molt complicat, però tampoc us diré que no m'esperava una cosa similar, ja que com us deia, sóc molt conscient del que significa el Drac pels Sitgetans. Tant sols espero que el Drac agradi, i si més no, que es valori la feina feta.


Desde de Sitges, us informa, el Pepito per "si no puc dir-ho, de que em serveix estar boig!" Seguiré vigilant!


PD 1: Us donaré la mateixa pista que anem repetint a tothom que pregunta: el Drac ha tornat al seu estat original. Es a dir, tal i com va arribar per mar el 1922. Ara feu una feina de documentació com ha tingut que fer el restaurador, i obtindreu la resposta a totes les vostres preguntes. Ja us dic ara, que fàcil no us serà, però tampoc és impossible. Ara que hi penso, pel que queda pel dia 21 potser no val la pena perdre tantes hores no? Vosaltres decidiu!
PD 2: Gràcies a la meva consellera particular per procurar en tot moment que no la cagués parlant més del compte o dient el que no hauria de dir! Gracies Roser! Gràcies també al Pep Pascual perquè tot i que estava fent la seva feina, ha tingut una paciéncia de sant amb la colla, de fet crec que puc dir que he fet un nou gran amic! I també gràcies a tothom que d'una manera o d'un altre, han donat un cop de mà a que aquesta restauració anés pel bon camí. Gracies!

PD 3: Vinga unes fotos per fer unes risites:

No hi havia més mascotes?????

Error!!!!!!!!!!! Que no heu vist com ha acabat la pobre Amy?

"Papa, que me piro a dar un rulo en bici" Oleeeee tu, oleeeeee tu!!

 

Mireu la cara del paio! Ja ja ja ja!

En fin......!

PD 4: En properes entrades us penjaré un tall de veu de Radio Maricel en el que en Pitu i el Vicenç es pregunten mútuament com em dic Pepe, Josep, de cognom Perez, Ros..... Ja ja ja! Un moment molt divertit que pels que no ho heu sentit, el Vicenç em farà arribar el tall. De fet la Mireia fins al cap d'uns mesos no es va enterar que jo no em deia de cognom Ros, sinó Perez! Així que, companys estigueu tranquils! No sou ni els primers, ni els ultims!!! Ja ja ja!

PD 5: Iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii Xis Pun!