Moltes gràcies!

Sempre és gratificant el fet de rebre 63 felicitacions pel facebook, 18 felicitacions per Whatsapp, 9 felicitacions per SMS, i 13 trucades, més les felicitacions personals (cara a cara vull dir!) més que res perquè significa que hi ha gent que t'aprecia i que per això et feliciten però, a la vegada, tantes felicitacions em fan arribar a tres importants conclusions:
La primera és que sense el xivato professional que suposa el facebook probablement m'hagues estalviat donar les gràcies unes 45 vegades! No em mal interpreteu, m'encanta que la gent em feliciti però no puc evitar pensar que molta gent, per no dir la majoria, dels que ho van fer per aquest mitjà ho van fer perquè al costadet dret de la pantalla, just sota d'on posa eventos, hi posava "Hoy Cumpleaños de Pepe Ros" i no perquè tinguin memoritzada la data del meu naixement. De totes maneres, com deia abans, la il·lusió que fa que et feliciti gent que fa molt de temps que no veus (o gent que has vist feia mitja hora) supera l'obligació moral que implícitament assumeixes, d'haver de felicitar-los a ells el dia del seu aniversari. Sort del xivato del Facebook que si no....!

La segona és que, tal i com deia en alguna entrada anterior, penso que tinc més amics dels que realment em mereixo. Bé, tampoc es que no mel's mereixi perquè com que això de l'amistat es reciproc tampoc em mereixerien ells a mi, és més aviat que penso que tinc més amistats de les que realment puc "cuidar". De fet m'encantaria poder "cuidar-les" moltíssim més però com no contracti 4 secretaries particulars, 2 RRPP i 2 experts en comunicació i marketing crec que em resultaria impossible donat la quantitat d'amics que crec que tinc (o almenys jo els consider-ho com a tals) i la veritat és que econòmicament "no esta el horno para bollos" o el que vol dir més o menys el mateix "no tengo el xoxo pa farolillos" (m'encanta aquesta expressió!). Per altra banda, és molt gratificant poder escriure el que ara mateix estic escrivint, no hi deu haver molta gent que pugi dir el que jo dic!

I tercer, és molt complicat (però molt, molt) contestar i agrair totes les felicitacions que un rep el dia del seu aniversari. Evidentment encara es complica molt més si tenim en compte les dues conclusions anteriors, però jo ho he fet! Sí, sí ho he fet perquè crec que és necessari i pràcticament obligatori respondre un missatge d'igual manera que respons a una trucada telefònica, a més a més sempre he pensat que "és de ben parit ser agraït". O sigui que com deia aquella samarreta de l'equip més gran del món "Tot contestat, tot per contestar" (la veritat és que l'he adaptat una mica, mola eh!!!!!)



Desde Sitges, us informa, el Pepito per "Si no puc dir-ho, de que em serveix estar boig". Seguire vigilant!!



PD 1: Sempre he pensat que si al meu enterrament hi venen la meitat de gent que em felicita pel meu aniversari, a l'església no s'hi cabrà! Haig de pensar un altre lloc....... Al camp d'Aiguadolç? No massa lluny! A la fragata? No que encara s'omplira de giris pensant-se que es carnaval! Bé, m'ho penso i tranquils que sereu degudament informats!!!!

PD 2: Ens apropem inconscientment al precipici dels 40! De moment no és perillós, però arribarà el dia que començarà a ser-ho! Cuidaoooooooooooooooooo.........!

PD 3: Sempre s'ha de mirar endavant, senzillament per un tema de supervivència i evolució, però en dies com aquest no pots deixar de mirar enredera! Us sonarà a tòpic però com alguna vegada he dit "s'ha de passar pàgina per continuar llegint, però mai estripar-la". De totes maneres ahir potser vaig rellegir moltes més pàgines de lo normal, però creieume quan us dic que cada dia rellegeixo!!!
 
PD 4: Us faig un regal en forma de fotos!

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aquest sóc jo al poc de nèixer. Com veieu ja tenia una gran afició a la Heineken!!!!

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aquest també sóc jo, però no recordo el dia..... una ressaca pel matí!!! Buffff

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Putser sóc jo, però no és massa jove per fer la mili?!!

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Per l'edat, no tinc clar si és el pare o l'avi de la criatura. El que si que tinc molt clar és que és un gran cabrón!!

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ho demanaré per Reis ja que ahir ningú es va estirar!!!!

Aquesta foto li dedico al Pau, que sé que li agradarà! Va per tú pinxo moruno!!!

PD 5: "Soy un ángel, te lo juro. Los cuernos los tengo para aguantar mi aro" (Elena Jiménez)


PD 6:Iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii Xis pun!