De Noruega a Londres

Sé que és un tema que em ve gran, molt gran, però no puc deixar de parlar sobre les dues noticies que han marcat el passat cap de setmana. Cada vegada que algú comet un acte tant despreciable i covard com l'atemptat a Noruega, l'atemptat del 11S o el mateix 11M entre d'altres, em pregunto que els hi passa pel cap a la gent que el comet, o el que encara és pitjor, mentre el cometen. No sé que collons pot portar a algú a fer petar una bomba en qualsevol lloc ple de civils innocents, i probablement, desconeixedors de la seva causa i/o guerra santa. Perquè al cap i a la fi, i sé que el que ara diré no és gaire políticament correcte, si l'atemptat el fan contra algun cuartel, emplaçament o vehicle militar, o en definitiva qualsevol persona amb una vinculació "directe" contra la seva "causa", o altrament dita guerra, puc arribar a assumir que al considerar a aquestes persones les responsables dels seus mals, intentin assassinar-les. O senzillament perquè quan un militar o policia decideix fer la feina que fa, també van assumir implícitament, el risc a que qualsevol fanàtic malalt el consideri un possible blanc. I reitero perquè quedi clar, no estic dient que hi hagi grups de gent que el seu assassinat està justificat i gent que no, ni molt menys! tant sols dic que un militar que està a Iraq suposo que, malauradament tot i ser anomenades misións de "cooperació" o "humanitàries", sap el risc que està assumint anant a un país on hi ha una guerra i on a més a més, no són gaire ben vistos, però quina culpa tenien el grup de joves als que aquell "esser" va assassinar a sang freda mentre estaven en un campament? Que havien fet durant la seva curta vida perquè es mereixessin morir d'aquesta manera? Però si probablement no són ni coneixedors dels motius que els han portat a la mort! Ho sento però no ho entenc! L'única manera d'entendre-ho és estant dintre del cervell d'aquest "esser", però com que no hi vull entrar, doncs no ho entenc. Crec que a les persones innocents assassinades, en termes militars, sel's hi diu "daños colaterales". Bonica manera de justificar una barbaritat!

I jo em pregunto, ara al "esser" aquest que se li ha de fer? A la presó i que la família de les víctimes, amb els seus impostos, li pagin la manutenció fins que es mori als 95 anys? Perquè no ens equivoquem, "la mala hierva nunca muere" i aquest fill de la gran puta tindrà una llarga vida i plena de salut (suposo que al cap i a la fi, Déu en el cas que existeixi, ni es tant just ni tant savi!)

Vagi per davant que no crec massa en la pena de mort. Bé de fet en el que no crec és en la justícia mundial plena de buits i on el que més diners té, més justícia compra, però en casos clars i flagrants com aquest, crec que és absolutament necessària, l'execució publica de l'assassí. Primer per la tranquil·litat de la família, perquè no ens enganyem, els familiars de les víctimes en el 95% dels casos el que volen és la llei del talión "ojo por ojo y diente por diente" i després per avisar a la gent que estigui pensant de fer alguna salvatjada d'aquestes, quin final els hi espera.

I parlant de finals, quin final més trist ha tingut l'última gran diva del soul. Penso que Amy Winehouse no era feliç en aquest món, de fet crec que no era més que un pobre diable amb una veu d'àngel. Ara diuen que passara a formar part del selecte grup dels mites morts als 27 anys. En aquest "selecte grup" hi ha personatges com: Jim Morrison, Janice Joplin, Jimi Hendrix o el que és potser el més conegut, Kurt Cobain. Quin dubtós honor no? Jo no sé si en voldria formar part. De fet sí que ho sé: no en vull formar part, entre d'altre motius, perquè per edat ja no puc entrar! Espero que allà on sigui aconsegueixi la pau que no ha pogut aconseguir en aquest món, encara que sigui fent us de les drogues i l'alcohol que l'han ajudat a marxar. Sempre ens quedarà el seu ultim, i gran àlbum, "Back to black" per recordar a l'última gran veu que hi ha hagut en el món de la música.


Des de Sitges, us informa, el Pepito per "si no puc dir-ho, de que em serveix estar boig!" Seguiré vigilant!


PD: Va ser molt curiosa, i a la vegada molt estranya, la conversa que varem mantenir Dissabte mentre dinàvem al bar Luna i el seguit d'aconteixements que van anar succeint durant la tarda. Dani em fas por! De veritat, molta por!

PD 1: Felicitar al Ton i la Sonia que ara ja són marit i muller. Us diré el que sempre els hi he dit als meus amics que s'han casat: "Alguns matrimonis acaben bé, d'altres duren tota la vida!. Woody Allen"

PD 2: Fotoooooooooooooooos

Algu em pot explicar com ha pogut passar això?

Impresionant la cara del paio que li està mirant les tetes! Ja ja ja!

D'aqui a dos dies l'única manera de poder portar aquesta nena és en un carro del supermercat!

Cal vestir un bebè com una stripper i fer-la ballar en la barra de la làmpara?

Sense comentaris....

PD 3: Algú sap si els avions porten algun tipus de diposit a on hi vagin a parar les nostres riuades i "munyequitos" o si per el contrari, un cop tires la cadena surt tot disparat cap allà a on sigui? Siusplau necessito respostes ja que va ser un tema de llarg debat la nit de Dissabte. Gràcies.

PD 4: "Lo único necesario para que triunfe el mal es que los hombres buenos no hagan nada. Edmund Burke".

PD 5: Iiiiiiiiiiiiiiiiiiiii Xis pun!

De Juliol a Festa Major

Avui he estat parlant amb un gran amic meu sobre un dels aspectes, per no dir l'únic, en el que segurament coincideixen la gran majoria de nens Sitgetans: la visió i revisió de qualsevol video de la Festa Major. Reproduccions que s'intensifiquen sobre manera per aquestes d'ates, fet que alguns qualifiquen, erroneament segons el meu parer, de malaltís. El meu amic em comentava la sort que tenen avui dia els pares de l'existència d'una plataforma com Youtube, que en qualsevol moment i en qualsevol lloc pots reproduir un centenar de vídeos amb l'única exigència de tenir un ordinador a mà. De fet, m'explicava que desde feia ja mesos, el seu fill tan sols veia vídeos de Festa Major, de diferents balls però de Festa Major al cap i a la fi, tot i que sospito que entre entrades de grallers i matinals deu caure algun que altre capítol, del sempre groc i pervers, Bob Esponja.

Casualment fa uns dies vaig tenir visites a casa, i el fill de la parella de tan sols tres anyets, es va tragar el video que va editar fa algun temps l'Agrupació on hi surten els balls parlats, i mira que el video es dur d'empassar! També us diré que el que més vegades va reproduir és el ball de diables, però això és tant sols perquè el Drac no hi surt!!! Je je je!

Això m'ha fet recordar, com ja he explicat en alguna altre entrada, aquells memorables estius en els que jo era el nen petit, i era jo el que veia mil i una vegades aquells vídeos de Festa Major en format VHS que teníem la sort de tenir gracies a una gran amiga holandesa de la família que ens els gravava. De fet, per mi aquells eren els millors vídeos que podia tenir perquè com que majoritàriament gravava al meu pare que portava el Drac, el 75% del video hi sortia foc que era, i encara és, el que majoritàriament m'agrada.

Recordo tot l'estiu llevant-me a les 8 o 9 del mati (aquestes són les ironies de la vida, quan pots dormir et lleves a les 8 i quan t'has de llevar a les 8, pagaries diners poder dormir fins les 11! Merda de vida!) baixar les escales de casa, i "enxufar-me" els vídeos de la Festa Major mentre esperava que els meus pares es llevessin i anéssim una estona a la platja o a la piscina. Més endavant aquests vídeos ja els veia amb companyia del meu germà però la mecànica del procés no variava, l'única variant que es va introduir era la "petita discussió" prèvia a l'elecció de la cinta a visionar!
Tampoc entenc massa bé la gent a la que li molesta que el seu fill/a desde ben petits sentin aquella sensació, que encara sentim els adults quan veiem els Gegants, el Drac, l' Àliga, la moixiganga, els bastons, sentim les gralles o quan peta el primer morteret. La veritat no ho entenc! Quin mal hi ha en què el nen/a coneixi i estimi, el folklore local que al cap i a la fi, és el folklore i part de la història del poble on viu? Quin mal hi ha que un nen/a prefereixi banyar-se amb un Drac de goma que amb un "patito groc"? Quin mal hi ha que un nen/a jugui amb els gegants i no amb els Geypermans o els Playmobil? Es tant dolent que a les escoles s'ensenyi als nens la història dels balls, que representen, desde quan surten al carrer, com es diuen els gegants, qui va fer el Drac o l'Àliga, etc....? Entenc que tampoc cal que tinguin tres hores diàries de classe d'historia del folklore Sitgetà, però tampoc els hi farà cap mal fer dues o tres horetes setmanals!

I a tots aquells pares que quan els hi faig la reflexió anterior em contesten: "Però això de que els hi servirà a la vida?!" Jo sempre els hi dic: "I si el teu fill/a vol ser ingenier aeronàutic, de que li serveix fer plàstica? O si pel contrari vol ser pintor/a de que li serveix fer Grec o Llatí?" Doncs són coneixements generals! Com deia aquell: "el saber no ocupa lugar" i també hi ha un altre aspecte que per mi és encara més important que l'altre i se li diu, integració! Quina merda de vida li espera a un nen que no juga a fer la Festa Major mentre tots els seus amics juguen? O que farà el nen els dies previs de Santa Tecla mentre tots els seus companys de classe van per les tardes a assajar bastons o a fer un Drac? Per no parlar del dia de la matinal infantil...... que farà?..... els deures?! Buf, pobre infeliç!


Des de Sitges, us informa, el Pepito per "si no puc dir-ho, de que em serveix estar boig! Seguiré vigilant!


PD 1: Aquest any la comissió ja ens ha dit que hi haurà una retallada del 10% en totes les partides de Festa Major. Crec que pels temps que corren és una retallada lògica i no massa important (almenys de moment) i per altre banda totalment previsible i assumible per les colles. Això significa que aquest any al Drac tindrem unes 300 carretilles menys! Ja em veig en un futur tirant una carretilla a la cua i dos a la boca com es feia ja fa molts anys! I si no, doncs tirant aigua, ara que amb la sort que tenim, segur que ens ve un any de sequera i ni això ens deixaran tirar!

PD 2: Una salutació a totes i cada una de les persones que m'han dit que segueixen el blog, i que a més a més, els hi agrada! INCREÏBLE! A tots us vull donar un consell d'amic: si aneu ràpid a un metge, i ho agafa a temps, potser encara teniu remei! Es broma! Un petó per tots/es! No cambieu mai, perquè si sou capaços de llegir les entrades senceres i en algun cas, pensar que tinc raó, és que sou collonuts a la par que intel·ligents i àcids i malauradament d'aquesta gent ja no en queda gaire!

PD 3: Venga unas fotos!



 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
I alguns pares (Europeus, es clar) tenen por de que el seu fill vagi sol al cole.......

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Quina merda d'amics, no només no el frenan, sino que a més fan fotos del momentazo!!!

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Dones.......

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Cal.... després diuen que només pensem en això!

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sobren els comentaris.....
 
PD 4: "El comienzo es la mitad de toda acción. (Marcela)" No em pregunteu qui és la tal Marcela perque no tinc ni puta idea!
 
PD 5: Iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.......... Xis pun!

Moltes gràcies!

Sempre és gratificant el fet de rebre 63 felicitacions pel facebook, 18 felicitacions per Whatsapp, 9 felicitacions per SMS, i 13 trucades, més les felicitacions personals (cara a cara vull dir!) més que res perquè significa que hi ha gent que t'aprecia i que per això et feliciten però, a la vegada, tantes felicitacions em fan arribar a tres importants conclusions:
La primera és que sense el xivato professional que suposa el facebook probablement m'hagues estalviat donar les gràcies unes 45 vegades! No em mal interpreteu, m'encanta que la gent em feliciti però no puc evitar pensar que molta gent, per no dir la majoria, dels que ho van fer per aquest mitjà ho van fer perquè al costadet dret de la pantalla, just sota d'on posa eventos, hi posava "Hoy Cumpleaños de Pepe Ros" i no perquè tinguin memoritzada la data del meu naixement. De totes maneres, com deia abans, la il·lusió que fa que et feliciti gent que fa molt de temps que no veus (o gent que has vist feia mitja hora) supera l'obligació moral que implícitament assumeixes, d'haver de felicitar-los a ells el dia del seu aniversari. Sort del xivato del Facebook que si no....!

La segona és que, tal i com deia en alguna entrada anterior, penso que tinc més amics dels que realment em mereixo. Bé, tampoc es que no mel's mereixi perquè com que això de l'amistat es reciproc tampoc em mereixerien ells a mi, és més aviat que penso que tinc més amistats de les que realment puc "cuidar". De fet m'encantaria poder "cuidar-les" moltíssim més però com no contracti 4 secretaries particulars, 2 RRPP i 2 experts en comunicació i marketing crec que em resultaria impossible donat la quantitat d'amics que crec que tinc (o almenys jo els consider-ho com a tals) i la veritat és que econòmicament "no esta el horno para bollos" o el que vol dir més o menys el mateix "no tengo el xoxo pa farolillos" (m'encanta aquesta expressió!). Per altra banda, és molt gratificant poder escriure el que ara mateix estic escrivint, no hi deu haver molta gent que pugi dir el que jo dic!

I tercer, és molt complicat (però molt, molt) contestar i agrair totes les felicitacions que un rep el dia del seu aniversari. Evidentment encara es complica molt més si tenim en compte les dues conclusions anteriors, però jo ho he fet! Sí, sí ho he fet perquè crec que és necessari i pràcticament obligatori respondre un missatge d'igual manera que respons a una trucada telefònica, a més a més sempre he pensat que "és de ben parit ser agraït". O sigui que com deia aquella samarreta de l'equip més gran del món "Tot contestat, tot per contestar" (la veritat és que l'he adaptat una mica, mola eh!!!!!)



Desde Sitges, us informa, el Pepito per "Si no puc dir-ho, de que em serveix estar boig". Seguire vigilant!!



PD 1: Sempre he pensat que si al meu enterrament hi venen la meitat de gent que em felicita pel meu aniversari, a l'església no s'hi cabrà! Haig de pensar un altre lloc....... Al camp d'Aiguadolç? No massa lluny! A la fragata? No que encara s'omplira de giris pensant-se que es carnaval! Bé, m'ho penso i tranquils que sereu degudament informats!!!!

PD 2: Ens apropem inconscientment al precipici dels 40! De moment no és perillós, però arribarà el dia que començarà a ser-ho! Cuidaoooooooooooooooooo.........!

PD 3: Sempre s'ha de mirar endavant, senzillament per un tema de supervivència i evolució, però en dies com aquest no pots deixar de mirar enredera! Us sonarà a tòpic però com alguna vegada he dit "s'ha de passar pàgina per continuar llegint, però mai estripar-la". De totes maneres ahir potser vaig rellegir moltes més pàgines de lo normal, però creieume quan us dic que cada dia rellegeixo!!!
 
PD 4: Us faig un regal en forma de fotos!

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aquest sóc jo al poc de nèixer. Com veieu ja tenia una gran afició a la Heineken!!!!

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aquest també sóc jo, però no recordo el dia..... una ressaca pel matí!!! Buffff

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Putser sóc jo, però no és massa jove per fer la mili?!!

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Per l'edat, no tinc clar si és el pare o l'avi de la criatura. El que si que tinc molt clar és que és un gran cabrón!!

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ho demanaré per Reis ja que ahir ningú es va estirar!!!!

Aquesta foto li dedico al Pau, que sé que li agradarà! Va per tú pinxo moruno!!!

PD 5: "Soy un ángel, te lo juro. Los cuernos los tengo para aguantar mi aro" (Elena Jiménez)


PD 6:Iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii Xis pun!

De les orenetes a l'ESGAE

No sé si us passa el mateix, però a mi personalment, l'única cosa bona que li trobo al fet de matinar a l'estiu, es escoltar aquell fantàstic sorollet que fan les orenetes. Quan vaig amb moto cap a la meva "presó diària" particular, el fet de sentir aquell sorollet per sobre del meu cap em transporta cap aquella "època dorada" en la que sentir aquest maravellos cant, que entrava per la finestra de la classe desde el pati dels escolapis, indicava que ja s'apropaven aquells fantàstics dies en la que l'única feina diària seria prendre la sempre difícil desicio de si aniríem a perdre la joventut a la platja o a la piscina.

Malauradament aquella època de gelats a la piscina i partits de futbol a la platja s'ha acabat, o millor dit l'hem gastat. I dic que l'hem gastat perquè crec que tots els que ara són nens no valoren la sort de poder "viure la vida" i malauradament el dia que se n'adonin ja els hauran gastat i provablement estaran tancats en una camioneta, oficina, cuina o tren de rodalies i segurament pensaran el que jo penso cada dia en arribar a la feina: "Com collons he arribat aquí sense donar-me ni conte!" o el que encara és pitjor "pagaria diners per tornar enrere!". Doncs amics, malauradament el resultat de la resta de la data que hi ha en el nostre D.N.I i la data del dia que feu l'equació, la terrible xifra que hi resulti, desgraciadament, és la nostra edat. Que sapigueu que ho he intentat! Sí, ho he intentat! He enviat un correu demanant l'eterna joventut, però de moment segueixo esperant la resposta. Si voleu us passo el correu, Consiguelaeternajuventud@bufetedeldiablo.com.

I parlant del diable, que en penseu de l'ESGAE? Quina panda de manguis!!! Resulta que si una banda tocava el gran tema popular del "paquito el chocolatero" havia de pagar una pastarrufa a tota aquesta colla de "vagos i maleantes" en concepte de drets d'autor. Però jo em preguntava: aquests calers li arriben a l'autor? (de fet també pensava que s'havia de tenir collons per fer una cançó i dedicar-li, suposo, a un paio que es deia Paquito i que molt probablement era xocolatero!) Doncs segons sembla no, aquests calers sel's quedaven tota aquesta panda, i els autors reals no en veien ni cinc. Com sempre, treballen uns i cobren uns altres que evidentment viuen en luxoses mansions de Miami. No us fan pena? Pobrets? Si no tenen per viure. Si em sembla que els pobres Alejandro Sanz i David Bisbal tornaran a les seves terres del sud natals perquè no poden mantenir les seves "petites" vivendes... Vinga va! I a sobre tenen els sants ous de cobrar-nos un canon digital quan comprem qualsevol article que sigui susceptible d'usar-lo per piratejar. Ole tu, oleeeee tuuuuuu! O sigui que si compro una impressora és, evidentment, per imprimir caratulas i no les meves fotos/documents, si compro un DVD gravador, és claríssim que el compro per fer copies il·legals i no per gravar les meves fotos/documents i si compro una bobina de CD/DVD, és un fet irrefutable que el compro per copiar pelis i musica. Quins collons! Però la pregunta és: si jo ja pago els meus "impostos revolucionaris" estic legitimat a fer copies pirates? I els diners que a mi em roben, com a mínim arriben al seu destinatari? Crec que no!

En fin, sembla ser que almenys al pallasso aquest del Teddy Bautitsta no ens ofendrà més amb la seva desagradable imatge. Ens seguiran fotent els calers però ens estalviarem veure'l!!!!


Des de Sitges, us informa, el Pepito per "si no puc dir-ho, de que em serveix estar boig!" Seguiré vigilant!

PD: Felicitats a tots els càncers! Teniu el dubtós honor d'haver nascut el mateix més que un servidor. Si feu l'equació que abans uns explicava i agafeu la data que surt a la meva targeta personal i intransferible, que si no recordo malament posa que vaig néixer un maravellos dia 14 de Juliol de l'any 1980, i li resto el dia d'avui, el resultat es: 30 a 7 dies de fer 31. Que guay es fer-se gran oi? Uuuuuuuuuu..... De fet el que realment em trastorna és la preocupant proximitat de la sempre molesta visita a l'uròleg! Sempre que hi penso em ve al cap un frase que imagino que me la diu el gran Jack Nicholson a "El Resplandor": "Ya estoy aquiiiiiii.....!"

PD 1: Vinga va! Unes fotillos!

Actualment es fan unes perruques fantàstiques! Quasi no es nota que la portis! Ja ja ja ja!

Suposo que heu vist la senyora del banyador braguero del fons no?! La platja, quin magnific lloc de contrastos!!!

Es la verdura més fresca que he vist en la puta vida!!!!

Que grande!!!!!!

PD 2: "Los sabios hablan porque tienen algo que decir. Los tontos hablan porque tienen que decir algo". Platon.

PD 3: Iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.............Xis Pun!